OFICINA RURBANA
UNA CAIXA D’EINES PER REHABITAR LA NOSTRA BIOREGIÓ
(explicació del problema de destrucció-abandó) Marxem al camp… però a quin camp?
Quan somiem tornar al camp ens hauríem de plantejar ¿a quin camp? La colonització urbana del planeta ens ha abocat a un ús del camp bàsicament evasiu. Ja ho deia l’eslògan que va acompanyar la construcció del Tunel del Cadí: “Andorra, l’escapada”. Des de fa dècades, el camp real, es a dir, una economia pagesa arrelada al territori, agonitza sota els efectes d’una verdadera guerra de baixa intensitat. Una guerra en la que els soldats son intermediaris comercials, tecnòcrates de Brussel·les, grans superfícies comercials... Una guerra armada de caríssims paquets tecnològics que alimenten la roda infernal de plaguicides contra superplagues o de fertilitzants per reanimar sols en estat de coma. Una guerra en la que es prepara el terreny amb subvencions orientades bàsicament als grans productors i en la que s’assetja el pagès amb preus de compra que arriben a estar per sota del preu de cost. Una guerra que entre les seves estratègies de propaganda inclou normatives sanitàries i administratives que, en realitat, camuflen un atac en tota regla contra els circuits curts de distribució. Una guerra en la que, entre les seves baixes ocultes, inclou anualment i segons la FAO un 20/40% de tot l’aliment produït al món llençat a les escombraries...
Però es que potser ens sobra el menjar? Es evident que existeix una sobreproducció alimentada pels derivats del petroli en forma de químics, gasolina o maquinaria, però si desglosséssim la factura se’ns posarien els pels de punta. Poca gent es conscient del que significa que a la majoria de països industrialitzats la terra hagi perdut entre un 40 i un 80% dels nutrients essencials. El benefici a curt plaç i per pocs significa, a la llarga, la degeneració del sol per salinització, compactació, urbanització, contaminació o esgotament dels aqüífers. I finalment, el despoblament d’un mon rural viu. Si un 65% de la terra que algun dia va ser cultivable ja no ho és, es perquè estem pressionant els ecosistemes per sobre de la seva capacitat de regeneració. Es així de senzill. Produïm massa (especialment massa carn), distribuïm malament, el pagès no se’n beneficia, la qualitat dels aliments ha disminuït i la base material de tot plegat es insostenible... a qui beneficia un disbarat tan gran?
En els últims 20 anys, més d’un milió d’agricultors de tot l’Estat, han deixat els seus pobles per instal·lar-se a les ciutats. Molts estudis han demostrat que el famós atur estructural espanyol té molt a veure amb aquest èxode. Així s’ha completat el cicle de l’absurd: com que la cultura rural s’ha destruït, varem fugir de la terra, i com que la vida metropolitana es insostenible, necessitem fer l’escapada de cap de setmana al món rural. L’estil de vida urbà s’ha traslladat així al camp, tant pels que hi viuen com pels que el visiten. Les granges multifuncionals que escapaven de la lògica capitalista s’han substituït per cadenes de muntatge de porcs dopats. Les barques dels pescadors, per iots de luxe.
En aquests mateixos 20 anys, un quart de milió de persones ha sortit de Barcelona buscant el somni americà dels suburbis adossats “prop de la natura”. Aquesta moda ha extès la ciutat com una taca d’oli: “L’explosió metropolitana ha provocat un enorme consum de sòls agroforestal i espais lliures. Ha aumentat uns 30 Eixamples l’edificació… però la població no. I el 60% d’aquest sol correspón al patró de baixa densitat de la urbanització difusa, on només viu un 16% de la població metropolitana, gent d’alt poder adquisitiu.” (Carta de Mesures contra la Violència Immobiliaria)
Aquest model ha disparat la dependència del cotxe i ha fet augmentar el consum d’aigua i energia. Si lliguem caps, observem que “es impossible entendre com s’ha pogut aguantar fins ara l’enorme encariment de l’habitatge (no hauria de superar mai el 30% de la renda) sense tenir en compte que, simultàniament, la despesa alimentària ha caigut del 28% (1980) al 18% (2005). Massa poques vegades ens adonem dels graus d’explotació al pagès i degradació ambiental que hi ha al darrera d’aquest abaratiment” (Enric Tello)
Deixem-nos doncs de somnis idílics, anem a viure al camp, si, però no per acabar anant a comprar al Caprabo d’Olot. Tornem al camp, és clar, però sobretot evitem que els que encara en viuen hagin de marxar. És el que s’entén per agroecologia, una visió alternativa en que els distribuidors no sotmeten als productors i on l’explotació del medi ambient no es cura amb parcs naturals sinó amb un món rural viu. Es a dir, un model que prioritza el consum local, l’accés a la terra i el caminar plegats amb els cicles ecològics. Un model enfrontat a la ceguera química i transgènica. Un model que permet participar i controlar la pròpia vida, ja que es impossible tenir participació en un sistema gegant. En definitiva, un intent de tornar a entendre i respectar el cicle hidrològic, la fotosíntesis, la polinització, la fecundació... la lògica implacable de la vida. Perque no es tracta només de protegir la pagesia, la natura o el paladar, també es tracta de retrobar l’harmonia amb el medi natural, que es l’únic medi pel que realment estem filogenèticament adaptats.
I això es pot fer marxant al camp, però també destruint la lògica de la ciutat des de dins. No es cap utopia bucòlica, si Matrix no ens confongués amb importacions massives i deserts coberts d’hivernacles sostinguts per un petroli cada cop més car, sabríem que es urgent plantar fruiters als parcs, reconvertir parkings en horts urbans, reduir dràsticament el consum energètic. Si l’agricultura urbana y periurbana es actualment capaç de satisfer el 85% de les necessitats alimentaries de les grans metròpolis xines, i si la immensa majoria de productes que consumim son manifestament innecessaris, queda clar que podem fer-ho, que els obstacles son sobretot econòmics i polítics.
Però estem preparats? Un permacultor afirmava fa poc que “si l’anàlisi dels límits es correcte, aleshores una societat més sostenible estarà vertebrada per economies locals altament autosuficients, comerç escàs, poca industria pesada, sistemes cooperatius de gestió dels recursos... Això significa molt més que lliurar-se de l’economia capitalista. Significa desenvolupar una economia en la qual no hi hagi creixement, i per tant no hi hagi interès cobrar pels préstecs. Una economia en la que la major part dels intercanvis no siguin monetaris i molts bens siguin gratuïts per a la comunitat local. Una economia amb nivells d’atur del 80% (perquè la major part del treball no es farà per diner) i en la que els ‘impostos’ seran majoritàriament en forma d’aportacions de temps a la comunitat”.
(descripció de l'Oficina Rurbana) Rehabitar camp i ciutat son tasques concretes que necessiten eines concretes
Actualment existeix una xarxa de masies, centres socials rurbans, bancs de llavors, pagesos combatius, horts urbans, cooperatives de consum, ONGd’s combatives i grups d’estudiants, unides totes per la necessitat d’establir noves relacions humanes i econòmiques. Posar-te en contacte amb aquests projectes és una bona manera de començar a planificar el salt. L’OFICINA RURBANA pretén posar en relació tots aquests contactes, totes aquestes informacions, tots aquests trucs. Perquè els que ja hi som seguim establint sinergies, i per a que els que volen acostar-s’hi trobin idees pràctiques. L’adjectiu de l’Oficina es “rurbana” perquè el seu emplaçament físic (Can Masdeu) és aquest, entre rural i urbà, entre Barcelona i Collserola. Però sobretot perquè creiem que la paraula “rurbà” es una bona metàfora de la nova relació entre camp i ciutat que podria revifar el primer i redimir la segona.
¿Busques l'adreça d'una casa buida per Girona que pinta molt bé per okuparla? ¿Un grupet de gent per montar una granja de permacultura? ¿Un llibre sobre energia alternativa on s’explica com fer una cuina solar? ¿Una revista de consum responsable on ve un llistat de productes sense químics? ¿Una llavor de tomaquet autòcton de Reus per començar un hort al teu balcó? ¿Un video de la resistència a La Punta per projectar al teu centre social ? ¿El contacte d'una comunitat rural que vols anar a visitar per inspirar-te? ¿La web d’un grup que lluiti contra els transgènics a la teva zona? Respondre aquestes preguntes és la funció de l’OFICINA RURBANA. Però l’Oficina no es només un lloc per venir a buscar informació, sinó també per portar-ne. És un lloc en construcció, que vol creixer amb el moviment agroecològic de Catalunya.
La OFICINA RURBANA té diverses branques. Al Centre de Documentació hi trobaràs llibres o revistes actualitzades per aprofundir en la teoria i en la pràctica. A la Distri Rurbana s’hi venen samarretes, publicacions o material audiovisual d'agitació rural. Els diners de la venda es destinen integrement a l'autogestió dels col·lectius i les lluites que editen els materials. La Finestra al Camp intercanvia contactes útils per repoblar el món rural i cultivar la ciutat, com ara llistats de projectes de repoblació rural, de lluita agroecològica, de cases buides... També inclou un Mural de Contactes i un Banc de mapes cartogràfics. Aquests llistats creixen en funció de les aportacions ¿Saps d’alguna casa buida? ¿Vols crear un grup? Al Banc de Llavors practiquem l’intercanvi de llavors autòctones i/o ecològiques per preservar la biodiversitat local i cultivar-la. Així que si busques o ofereixes llavors, passa-t’hi.
L’OFICINA RURBANA obre tots els diumenges desde les 11:00h, o bé coincidint amb el taller de pa cada divendres. També es pot consultar una part de la seva informació a la nostra web en construcció permanent:
www.autogestionate.net/recursosagroecologicos
En general, les eines estan pensades perque puguis utilitzar-les pel teu compte, però si tens dubtes o propostes, pregunta pels responsables. Ubicació i descripció del projecte, a:
www.canmasdeu.net
Salut, agroecologia i decreixement!