Penal
Aquesta via es va obrir a partir del '95 amb la redacció del nou codi penal, signat per tots els partits parlamentaris sense excepció; tipificant com a delicte la okupació de bens inmobles en situació d'abandonament. Això propicia que ... la okupació, doncs, passi a ser criminalitzada per l'estat. Això es sosté ja que els drets que garantitzen la propietat privada tenen tot un seguit de lleis que els amparen, mentre que el dret a la vivenda queda a la constitució com una mera etiqueta.
En alguns casos els jutjes són flexibles a l'hora d'aplicar la llei, tenint en compte el recolzament social que té la okupació, que es tracta de vivendes desocupades, que no s'exerceix violencia sobre persones i que per tant es dedueix que el propietari no ha fet ús del seu dret. A més el jutjes respectant el principi de mínima internvenció penal, segons el qual un conflicte jurídic que es pugui resoldre per un altre via (civil, o administrativa) no ha d'acudir a la penal; ja que aquesta es reserva per problemes més greus.
Un procediment penal en principi s'obre per a trobar al(s) culpable(s) del delicte d'usurpació. De tota manera al poder efectuar-se un desallotjament al principi del procès és una via molt emprada per tal d'aconseguir un desallotjament ràpid i després el procès s'oblida ja que la pretensió de la propietat era únicament tornar a tenir ple domini de la propietat. Heu de tenir en compte que a més l'article 245 del codi penal (usurpació) pot ser aplicat amb caràcter retroactiu.
En el moment en el que s'efectua una denúncia l'encarregat d'investigar si hi ha delicte és un jutjat d'instrucció i en cas de que consideri que hi ha indicis de delicte trasparà l'actuació a un jutjat de lo penal per a obrir una vista oral. Durant el procès d'instrucció el jutje demanarà la identificació de les persones que viuen a la casa, per tal d'averiguar si és cert que s'està cometent un delicte, i qui el comet. ¿**? És recomanable tenir pensat qui s'identificarà per tal de que les persones que no vulguin assumir-ho siguin protegides per les altres. S'ha d'estar molt pendent sobretot al principi ja que si no teniu accés al cas és probable que us trobeu amb un desallotjament per sorpresa i sigui totalment legal, o ordres de localitzacio per alguna persona que potser només pasava per davant de la casa i no sap que un jutjat penal l'està cercant.
Així, normalment podem deduir que hi ha una denúncia quan al temps d'haver okupat apareix la policia demanant identificacions. El problema resideix en que la policia, sovint no va a identificar, o identifica però després li diu al jutje que ningú ha volgut identificar-se. Aleshores no es té control sobre el cas i aconseguir-lo esdevé molt complicat. És aquest moment en el que si la propietat demana un desallotjament cautelar hi hauria dos possibles solucions, el jutje estima que no hi ha proves suficients i arxiva el cas; o decreta el desallotjament sense possibilitat de defensa i de forma legal. En cas de que les persones identificades no visquin a la casa i per tant vulguin sortir-se'n del cas hi ha diversos arguments. El més comú és una declaració escrita de que abandona la casa; redactat amb altres arguments hauria de ser suficient; tot i que del jutje o el fiscal poden insistir en la acusació.
Un procès penal avança de la següent forma:
1.- El propietari interpossa una denúncia que va a parar a un jutjar d'instrucció que se'n fa càrreg i obre les diligències prèvies. 2.- Aleshores el jutje instuctor comença a fer les primeres investigacions (demanar a la policia que vagi a la identificar), i li passa l'expedient a fiscalia per que demani les diligències (soliciti una declaració, un desallotjament cautelar, o demani l'arxiu) o efectui un escrit d'acusació (demani un judici oral). 3.- Quan l'expedient torna a jutjats, el jutje d'instrucció té vàries opcions: a) Citar a les persones identificades a declarar. b) Decretar un desallotjament cautelar (Aquest ha de ser argumentat en base a que existeix un perill de derrumbe de la casa, i per tant per la vida de les persones ocupants, que s'està causant un clar perjudici econòmic al propietari al estar la casa en condicions per a ser venuda o llogada i que demostri la intenció de fer-ho, un permís d'obra vigent en el termini d'execució que afecti a l'estructura de la casa; en casa de que només fos la façana es podria demanar fer les obres encara que hi visqui gent a dins). c) Arxivar el cas ja que no consideri els fets constitutius de delicte. d) Enviar les actuacions a un jutje de lo penal.
En els processos penals és on més efectiu resulta aportar proves d'abandonament de l'inmoble per part del propietari, les declaracions de personalitats tenen més pes, el dossier de l'estat de la casa i les millores realitzades, així com un dossier amb les activitats realitzades. Es tracta d'exigir a la propietat la utilitat que se li vol donar a l'inmoble i posar de manifest el caràcter antisocial i d'abandonament de la finca. (Art. 47 CE).
S'ha de remarcar que totes les resolucions judicials (providències, autos, sentències, ...) es poden recòrrer, el que no vol dir que es guanyo el recurs. Però sí hem de saber que el jutje ha de respondre a qualsevol escrit que es presenti abans de resoldre qualsevol nova qüestió. Totes les parts es poden oposar a qualsevol petició que es faci i el jutjat té la obligació de contestarla, donant-la per bona o no (Art. 24.1 CE i Art. 11.3 LOPJ).